Fundación Matrix | Baròmetre de la Violència Masclista de Catalunya 2019: prevalença i factors de risc

26 Mar Baròmetre de la Violència Masclista de Catalunya 2019: prevalença i factors de risc

Publicado a las 12:00h en 0- Fundación por xRx 0 Comentarios

0 Me Gusta

Baròmetre de la Violència Masclista de Catalunya 2019: prevalença i factors de risc

“Conjecturar és barat; conjecturar erròniament és car”, diu un proverbi xinès. Intentar comprendre la violència de gènere mitjançant conjectures, creences o idees preconcebudes és inútil. Per tenir una idea clara d’on, per què passa aquesta violència i en quina quantitat no ajuda gaire un informe prolix amb nombroses variables i un catàleg estadístic de dades. És millor una avaluació científica, espacial, sintètica, considerant factors de risc, amb una interpretació rigorosa i amb aplicabilitat directa.

La pressió atmosfèrica depèn de moltes variables, com la temperatura i la humitat. La pressió varia en l’espai i en el temps, disminueix amb l’altitud sobre el nivell de la mar i augmenta amb la latitud. Un baròmetre meteorològic és un instrument que mesura la pressió atmosfèrica i els seus canvis en diferents moments. Un baròmetre de la violència masclista és un instrument que mesura la prevalença de la violència de gènere i la seva variació temporal. Ha d’expressar l’estat o situació de la violència masclista en un territori, i fins i tot preveure el que passarà sobre la base de la realitat empírica.

Com s’ha concebut el Baròmetre de Violència Masclista? En primer lloc atenent els successos, el que realment passa i registra el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Disposem de dades objectives en l’espai i en el temps: les denúncies presentades per fets de violència de gènere en la parella o exparella, una realitat estadística i indiscutible. Estan registrades i són, per exemple, un total de 125.936 a Espanya durant 2019, el 15% a Catalunya. És cert que hi ha una limitació: el registre de violència masclista és incomplet, es limita a les denúncies presentades davant els jutjats o les dependències de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Encara que desconeguem la xifra negra de criminalitat -fets delictius sense denúncia-, la realitat disponible és una base criminològica sòlida i suficient per desenvolupar un baròmetre sobre violència masclista.

Com mesurar la violència masclista? Com una taxa anual o proporció d’aquest succés sobre el total de la població de dones (de 15 anys o més) en un any i en un territori determinat. S’ha considerat aquest indicador per a un període de referència apropiat de cinc anys (2014-2018). Expressa la realitat de la prevalença de la violència masclista com la taxa mitjana anual del nombre de víctimes per cada mil dones; la unitat de mesura de la taxa és en tant per mil (‰). Per comprendre bé la situació d’un territori molt extens, de poc serveixen els números absoluts o indicadors agregats de la violència masclista, oculten l’heterogeneïtat espacial local de la realitat que pretenen descriure i obvien els factors de risc associats. La cartografia i els models espacials representen de manera més clara els hot spots o zones calentes d’aquest tipus de criminalitat.

S’ha utilitzat el partit judicial com a unitat territorial d’avaluació criminològica d’aquesta violència. A Catalunya existeixen 49 partits judicials, que agrupen un o més municipis. Gràcies al Baròmetre podem conèixer com varia geogràficament la prevalença de la violència masclista (taxa de denúncies per violència de gènere) i descriure la seva tendència de canvi.

Isolínies de violència masclista

S’ha generat un model espacial que s’expressa mitjançant línies corbes dels punts que tenen la mateixa taxa de violència masclista (vegeu mapa del visor cartogràfic). Aquestes isolínies són anàlogues a les isòbares dels mapes de pressió atmosfèrica dels meteoròlegs. Al mapa de taxa de violència masclista, una àrea amb isolínies molt separades –anàloga a una situació anticiclònica, de calma o vent suau– pot interpretar-se com una àrea amb una situació de baixa violència masclista. En canvi, una àrea on les isolínies estan molt pròximes –anàloga a una situació de borrasca i vents forts–, revela àrees amb una intensificació de la violència masclista.

INTERACTIU – Visor cartogràfic: visualitzar el mapa prement el botó de pantalla completa

El mapa que representa les isolínies de taxa de violència masclista permet reconèixer les tendències geogràfiques de variació a Catalunya. Reflecteix que gran part de la província de Lleida i l’interior de Catalunya, en particular els àmbits funcionals territorials de l’Alt Pirineu i Aran, així com les Comarques Centrals, presenten taxes entre el 3‰ i el 6‰ (de tres a sis víctimes cada mil dones).

Hi ha una tendència d’increment gradual de la violència des del nord-oest cap al sud i l’est, en direcció a la línia de costa. Aquest gradient s’intensifica, duplicant o triplicant respecte als valors més baixos de l’interior esmentats, en algunes àrees extenses de litoral de les províncies de Tarragona i Barcelona (est de Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona, i sud de l’àmbit funcional territorial Metropolità de Barcelona), i en una àrea més reduïda situada a la transició entre les províncies de Barcelona i Girona, on superen el 8‰ i 9‰.

Entorn de l’Església de Santa Eulàlia a L’Hospitalet de Llobregat, el municipi amb la taxa de violència masclista més alta de Catalunya. Font: Google Earth.

Els següents partits judicials litorals il·lustren aquesta tendència: l’Hospitalet de Llobregat (9,9‰), Blanes (9,6‰), el Vendrell (9‰), Reus i Tarragona (8,6‰) i Arenys de Mar (8,5‰). El partit judicial de Lleida (7,6‰), una àrea que inclou el 3% de la població catalana, es desvia d’aquesta tendència, apareixent com una illa geogràfica de violència masclista en un entorn amb predomini de valors entre el 4‰ i el 6‰.

A Catalunya es van registrar un total de 20.290 denúncies en el període estudiat, el 72% a la província de Barcelona, una proporció inferior a la població catalana present en aquest territori (85%). La taxa de violència masclista a Catalunya en el quinquenni estudiat és 6,1‰, i òbviament no reflecteix la notable heterogeneïtat provincial existent (5,9‰ a Barcelona i Lleida, 6,3‰ a Girona, i 7,6‰ a Tarragona).

El mapa de la taxa de violència masclista per partit judicial manifesta una alta heterogeneïtat en el territori català (vegeu mapa del visor cartogràfic). Els partits judicials de Ripoll i Gandesa –dues àrees rurals de la província de Girona i Tarragona, respectivament– presenten les menors taxes de violència masclista, 2,6‰ i 2,7‰, respectivament. Per contra, la prevalença de la violència masclista és extrema, més de tres vegades superior, en els partits ja esmentats de Blanes i l’Hospitalet de Llobregat.

Un 25% dels partits judicials (correspon al 27% de la població catalana), concentrats principalment a l’est de Catalunya, presenta una taxa de violència masclista alta o molt alta, igual o superior al 7‰. Correspon a municipis de tipus urbà i rural. Aproximadament un terç dels partits judicials presenta una taxa entre 5‰ i 7‰ (47% de la població catalana), i un altre terç entre 3‰ i 5‰ (27% de la població catalana).

Suport de la Generalitat de Catalunya

El Baròmetre de la Violència Masclista de Catalunya 2019 sorgeix del suport de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a una proposta de la Fundación Matrix, Investigación y Desarrollo Sostenible. Es tracta d’una iniciativa sense precedents a Catalunya, resultat d’una investigació científica amb una perspectiva holística, de gènere i criminològica. És una eina de diagnòstic territorial, innovadora i útil, que transcendeix una mera anàlisi descriptiva estadística. Proporciona, a més d’una avaluació espacial de la violència masclista, la identificació dels factors de risc socioterritorial associats que permeten fer operativa la programació d’accions preventives i d’intervenció directa, prioritzant les àreas diana amb major necessitat actual.

Tot espai geogràfic és el resultat de la interdependència històrica entre l’ambient natural i les relacions socials, ja que ambdues construeixen la identitat d’un territori. El territori és el resultat de l’ús de la població humana de l’espai, i conté un espai social dinàmic i multidimensional (demogràfic, econòmic, cultural, etc.). L’heterogeneïtat i la desigualtat territorial estan inherentment associades a diferències en la prevalença i intensitat de conflictes de diferent naturalesa, sent la problemàtica de violència de gènere un dels més preocupants en l’actualitat.

Campanya del Ministeri d’Igualtat, en col·laboració amb la Delegació de Govern contra la Violència de Gènere davant la pandèmia de la malaltia per coronavirus (COVID-19).

S’han considerat 11 variables socioterritorials o ambientals (demogràfiques, econòmiques, geogràfiques i climàtiques). S’ha examinat la relació entre la taxa de violència masclista i variables ambientals per identificar possibles factors de risc socioterritorial. La taxa de violència masclista mitjana dels partits judicials d’àrees rurals (5,4‰) i urbanes (6,2‰) no difereixen estadísticament. La taxa de violència masclista tendeix a augmentar amb la proximitat a la mar i la temperatura, amb una correlació moderada, però significativa.

S’ha construït un model moderadament satisfactori mitjançant regressió lineal múltiple. Explica el 45% de la variabilitat geogràfica de la taxa de violència masclista mitjançant quatre variables que, per tant, són factors de risc socioterritorial d’aquesta violència a Catalunya. La proporció d’estrangers i l’edat poblacional mitjana mostren una associació moderada i significativa amb la taxa de violència masclista, positiva i negativa, respectivament (Figura 1). Una disminució de l’edat poblacional mitjana de tres anys i un increment de la proporció de població estrangera d’aproximadament el 6% s’associen al fet que una dona més per cada mil dones pateix violència masclista. A aquests factors s’afegeixen la taxa d’atur i la renda disponible per llar, amb una associació positiva i negativa, respectivament. La contribució d’aquests factors al model, coincideix amb l’ordre exposat.

Figura 1. Associació entre violència masclista (taxa anual mitjana de denúncies per violència de gènere de el període 2014-2018), proporció de població estrangera i edat poblacional mitjana en els partits judicials de Catalunya. Font: INE i CGPJ.

Ni la mida de la població, ni la densitat poblacional, ni els ingressos mitjans per persona són variables explicatives de les diferències territorials de la violència masclista a Catalunya. Per contra, les poblacions amb una estructura demogràfica amb més presència d’estrangers i més jove, així com amb un major atur i menys ingressos per llar són més proclius a la violència masclista.

Una contribució similar de l’edat poblacional s’havia observat a escala d’Espanya per a un període d’11 anys pel Programa PROMUJER de la Fundación Matrix. No obstant això, l’evidència empírica de la contribució dels altres factors de risc per a explicar la violència masclista a Catalunya és nova a escala de partit judicial i d’una indubtable rellevància per a la criminologia aplicada i preventiva per establir prioritats basades en hot spots o punts calents, definits com aquelles àrees que superen el nombre mitjà d’esdeveniments delictius, o on el risc de ser víctima d’un delicte és superior a la mitjana, que són fonamentals per predir la violència masclista futura.

Vehicle de la Guàrdia Urbana de Reus. Font: @reusgurbana

Una proporció d’estrangers alta es pot associar a condicions de major desigualtat social o pobresa en el territori, i no necessàriament a una relació causal. L’associació entre violència masclista i la proporció de població estrangera expressa probablement diversos factors socioculturals i sociodemogràfics. Al voltant del 56% de la població immigrant a Catalunya és d’origen africà, iberoamericà i asiàtic. Un 35% de les denúncies per violència de gènere correspon a dones víctimes d’origen estranger, segons un estudi que exclou Catalunya i el País Basc.

La major prevalença de la violència masclista pot estar influïda en part per la identitat cultural i les pràctiques tradicionals existents en els seus llocs de procedència, però també per les condicions socioeconòmiques més desfavorables inherents a part de la població immigrant. La població estrangera a l’atur a Catalunya en 2018 és 14,9%, 2,5 vegades més gran que l’autòctona, i el salari brut anual d’homes i dones d’origen estranger és el 68% i 75%, respectivament, de què gaudeixen els homes i dones autòctons catalans.

En qualsevol cas, el col·lectiu de dones estrangeres és més vulnerable. Representa al voltant d’un terç de les denúncies per violència de gènere registrades pel CGPJ a Espanya, tot i que només constitueix aproximadament el 10% del total de la població, i de mitjana una de cada tres dones víctimes mortals per violència de gènere a Espanya és d’origen estranger.

La possible influència de l’edat poblacional mitjana a la violència masclista reflecteix probablement diversos factors sociodemogràfics. Les àrees urbanes tendeixen a presentar una població més jove (menys envellida) que les àrees rurals a Espanya. Una major proporció de joves en una població resulta, entre altres factors, d’un procés d’immigració de persones joves. És coneguda la major prevalença de la violència masclista en dones d’edats intermèdies i joves. Per una altra, pot existir un efecte indirecte de la immigració estrangera sobre l’estructura demogràfica, ja que rejoveneix les poblacions tant per l’edat més jove dels immigrants, com per la seva major fecunditat respecte a la població autòctona.

La desocupació masculina i el grau de benestar econòmic en les parelles es consideren factors de risc de violència masclista per expressar un desig de l’home d’afirmar la seva posició dominant. La relació inversa entre la disponibilitat de recursos econòmics dins la llar i la taxa de violència masclista suggereix que la relació entre la manca d’ocupació i la violència masclista bé podria ser resultat de l’estrès derivat de la manca de recursos dins de la llar. Els resultats apunten que el context socioeconòmic és un risc socioterritorial de violència de gènere, tant en les famílies com en qualsevol altra relació de parella.

Amb una representació de dones del 21%, el cos dels Mossos d’Esquadra és una de les policies amb més presència de dones d’Europa. Font: Generalitat de Catalunya.

Mapes com a eina criminológica

Les disciplines que aborden l’estudi de la delinqüència han reconegut que el fet delictiu pot ser interpretat més fàcilment si es té en compte el seu component geogràfic, partint del supòsit teòric que tot fenomen social és depenent de l’espai on succeeix. La variabilitat geogràfica de la violència masclista és un coneixement útil per a la intervenció.

Un mapa de qualitat ofereix una idea clara d’on i quanta violència de gènere succeeix. Complementa a les necessàries estadístiques usuals. Considerar els factors de risc socioterritorial és un valor afegit d’avaluació i ajuda a entendre per què passa aquesta violència, d’interès per a la intervenció de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, i altres Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, i per a les activitats de prevenció.

La Fundación Matrix aposta per la millora de el coneixement per contribuir de manera eficaç a la lluita contra tots els tipus de violència masclista inclosos en el Conveni d’Istanbul, com compromet a les Administracions Públiques el Pacte d’Estat en matèria de Violència de Gènere. Per això, desenvoluparà el Programa POLIGÉN, un servei de formació policial pràctica, transdiciplinària i actualitzada en prevenció de violència de gènere i intervenció per a totes les Forces i Cossos de Seguretat.

El model predictiu de la violència masclista a Catalunya reflecteix que, tot i que els factors de risc identificats són determinants de la variabilitat geoespacial de la taxa de violència masclista, hi ha altres factors subjacents socioterritorials i de tipus personal i interpersonal que poden influir directament o indirectament, com a factors psicològics o de comportament individual, salut emocional, actituds, creences o experiències familiars, entre d’altres. Aquests factors, però, no són de fàcil mesura i valoració amb la resolució espacial moderada que comporta un estudi per partits judicials. La violència masclista és un fenomen complex i multicausal, i avaluar els condicionants de la seva prevalença no és una tasca epidemiològica senzilla, en particular per la influència de factors dinàmics socioculturals.

Els resultats del Baròmetre de la Violència Masclista de Catalunya 2019 i mapes associats, i la identificació dels factors de risc socioterritorial són útils per definir àrees prioritàries d’intervenció i protocols diferencials de prevenció, alerta o atenció primerenca. Els mapes faciliten la visualització i detecció de hot spots per a la intervenció. Són d’alt interès per a l’Institut Català de les Dones, la Generalitat, les entitats locals, els seus serveis socials, i en particular per als Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana.

La publicació dels resultats del Baròmetre a internet mitjançant un visor de mapes interactiu és una mesura de visibilització, sensibilització i prevenció per conscienciar la societat, una altra de les mesures previstes en el Pacte d’Estat en matèria de Violència de Gènere per impulsar polítiques per a l’erradicació de la violència sobre les dones, la manifestació més extrema de la desigualtat de gènere.

Javier Montalvo. Professor d’Ecologia de la Universitat de Vigo i Director de la Fundación Matrix.

Julia F. Porritt. Criminòloga i Investigadora de la Fundación Matrix.

Maria Bravo Font. Periodista, Especialista en resolució de conflictes i teatre social. Delegada de la Fundación Matrix a Catalunya.

igualtat.catalunya@fundacionmatrix.es

Article divulgatiu de resultats del Programa ‘Baròmetre de la Violència Masclista de Catalunya: patrons geoespacials i models de predicció’, activitat de recerca aplicada subvencionada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, realitzada per la Fundación Matrix.