Fundación Matrix | Baròmetre de la Violència Masclista de Catalunya 2019: àrees prioritàries d’intervenció

26 Mar Baròmetre de la Violència Masclista de Catalunya 2019: àrees prioritàries d’intervenció

Publicado a las 12:01h en 0- Fundación por xRx 0 Comentarios

0 Me Gusta

Baròmetre de la Violència Masclista de Catalunya 2019: àrees prioritàries d’intervenció

Necessitem informació de qualitat i aplicable per a qualsevol procés de planificació i per establir prioritats quan els recursos són limitats. L’efectivitat de les polítiques públiques no depèn només de l’excel·lència de les metes i objectius definits, o de l’oferta d’un ambiciós catàleg de mesures. Per prevenir i erradicar la violència de gènere amb efectivitat hem de saber què és el més important i disposar d’un mètode per prioritzar. El Baròmetre de la Violència Masclista de Catalunya 2019 ofereix criteris i defineix àrees prioritàries d’intervenció mitjançant un mètode rigorós i innovador.

Fixar prioritats és essencial. Com va dir Stephen Covey, expert nord-americà en lideratge, primer el primer. Si planifiquem bé, prevenim problemes, ampliem el nostre enfocament i aprenem noves perspectives d’intervenció, podrem arribar a la qualitat organitzativa que requereix l’efectivitat. És a dir, aconseguirem un impacte positiu en el menor temps possible i amb el mínim de recursos. Prevenir i erradicar la violència de gènere requereix construir relacions i cooperar, involucrar, ser creatius, aconseguir una visió compartida i avaluar.

El Baròmetre de la Violència Masclista de Catalunya 2019 neix amb la subvenció de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, d’una proposta de la Fundación Matrix, Investigación y Desarrollo Sostenible. És el resultat d’una investigació científica amb una perspectiva holística, de gènere i criminològica. És un instrument de suport per a l’efectivitat de les polítiques públiques en les àrees d’intervenció sobre violència de gènere.

“Mai hi ha temps suficient per fer-ho tot, però sempre hi ha temps suficient per fer les coses més importants”. És una frase de Brian Tracy, un reeixit empresari canadenc i orador motivacional, especialitzat en lideratge, estratègia, creativitat i psicologia de l’èxit, autor de més de 60 llibres. El Baròmetre de la Violència Masclista de Catalunya 2019 s’ha realitzat amb un enfocament espacial, atesa la diversitat sociocultural territorial de Catalunya. És un instrument útil per orientar la presa de decisions en aquesta matèria, i per planificar l’oferta de recursos i serveis de les Administracions Públiques a Catalunya.

Com es fa servir el Baròmetre?

D’una banda, ofereix una informació clara i fiable d’on, en quina proporció i per què succeeix la violència masclista a Catalunya. És el resultat d’una avaluació científica, espacial, sintètica de la prevalença de la violència masclista que, a més, identifica els factors de risc socioterritorial. D’altra banda, defineix objectivament on és prioritari intervenir, establint àrees concretes on millorar la formació i prevenció policial en violència de gènere o desenvolupar activitats d’educació, per exemple.

El cos de Mossos d’Esquadra segueix un model policial de proximitat, adaptat a les necessitats de la ciutadania. Font: Generalitat de Catalunya.

Com es fa servir el Baròmetre? En primer lloc, mostra les acusades diferències geogràfiques existents en la prevalença de la violència masclista a Catalunya, mesurada per la taxa anual mitjana de successos d’aquesta violència (taxa de denúncies presentades per fets de violència de gènere en la parella o exparella) en unitats territorials d’avaluació concretes (partits judicials) i en un període de referència de cinc anys (2014-2018).

Segons aquest indicador objectiu, la prevalença en gran part de l’interior de Catalunya és entre el 3‰ i el 6‰ (de tres a sis víctimes cada mil dones), i el valor mínim, 2,6‰, a Ripoll (Girona). Vegeu el primer mapa del visor cartogràfic.

INTERACTIU – Visor cartogràfic: visualitzar el mapa prement el botó de pantalla completa

Per contra, algunes àrees extenses de litoral de les províncies de Tarragona i Barcelona, i en una àrea més reduïda situada a la transició entre les províncies de Barcelona i Girona, la prevalença supera el 8‰ i és extrema, gairebé quatre vegades superior que a Ripoll, a Blanes (9,6‰) i l’Hospitalet de Llobregat (9,9‰). Són els hot spots o punts calents de violència masclista a Catalunya.

En segon lloc, el Baròmetre manifesta el canvi d’aquesta prevalença en el temps. S’ha mesurat com la variació relativa de la taxa de violència masclista entre el període de referència (2014-2018) i el període previ (2007-2013). D’aquesta manera, expressa el signe (creixement o disminució) i la magnitud del canvi de prevalença (vegeu mapa de canvi en el visor). Per exemple, els partits judicials costaners de Barcelona i Vilanova i la Geltrú, presenten un creixement molt alt de la taxa de violència masclista, mentre que en els de Tarragona i Figueres decreix.

En tercer lloc, el Baròmetre identifica els factors de risc socioterritorial de la violència masclista a Catalunya, basats en un model predictiu d’aquesta violència. En el període de referència estudiat els quatre factors són, per ordre d’importància, els següents: proporció d’estrangers, edat poblacional mitjana, taxa d’atur i renda disponible per llar. Les àrees amb poblacions amb major proporció d’estrangers i una edat mitjana més jove, així com amb un major atur i menys ingressos per llar, són les que tendeixen a presentar una major taxa de violència masclista.

Àrees prioritàries d’intervenció

El Pacte d’Estat en matèria de Violència de Gènere promou la investigació i millora del coneixement de tots els tipus de violència contra les dones “aportant dades més fiables, complets i detallats sobre les seves formes, incidència, causes i conseqüències”. El territori de Catalunya, com qualsevol espai geogràfic, és el resultat de l’ús de la població d’un ambient natural i de les relacions que defineixen la seva identitat. La prevalença i canvi de la violència masclista és interdependent de l’heterogeneïtat i desigualtat territorial en múltiples dimensions. A Catalunya, ni el nombre ni la densitat d’habitants d’una població, ni els seus ingressos mitjans per persona, expliquen les diferències territorials de la violència masclista.

Les disciplines que aborden l’estudi de la delinqüència han reconegut que el fet delictiu s’interpreta més fàcilment si es té en compte el seu component geogràfic, partint del supòsit teòric que tot fenomen social és dependent de l’espai on succeeix. Tota política pública d’intervenció davant la violència masclista requereix un diagnòstic territorial apropiat com el realitzat.

El Baròmetre ofereix una classificació de la situació de violència masclista. Després d’una anàlisi espacial, classifica els 49 partits judicials de Catalunya en diferents grups (vegeu mapa de situació en el visor). El mètode de classificació utilitza tant la taxa de violència masclista com el seu canvi recent, expressant alhora la realitat mitjana d’aquest problema social i la seva dimensió dinàmica.

Campanya del Ministeri d’Igualtat, en col·laboració amb la Delegació de Govern contra la Violència de Gènere davant la pandèmia de la malaltia per coronavirus (COVID-19).

El Baròmetre defineix quatre classes d’unitats territorials de situació de la violència masclista a Catalunya: crítica, greu, en deteriorament i en observació. Les àrees en situació crítica (codi C) presenten una alta taxa de violència masclista (≥5‰) i una evolució creixent d’aquesta taxa (≥10% d’augment entre els dos períodes). Les àrees en situació greu (codi G) presenten també una alta taxa, però en aquest cas la seva prevalença creix moderadament o disminueix (<10%). Aquells territoris que parteixen d’una posició amb una taxa comparativament baixa (<5‰) i evolucionen a l’alça (≥10%), expressen una tendència de deteriorament (codi D) respecte a la situació de partida. Finalment, un quart grup correspon als partits judicials catalans on les taxes de partida són baixes (<5‰) i la seva evolució estable o en descens (<10%), definit com a àrees en observació (codi O).

Guàrdia Urbana de Barcelona. Font: Ajuntament de Barcelona.

En 2019, considerant els mètodes i períodes indicats, el 28,6% dels partits judicials de Catalunya es troba en situació crítica, un 34,7% en situació greu, un 14,3% en estat de deteriorament, i un 22,4% en estat d’observació (vegeu mapa del visor). A més, si ens fixem en la població de dones de Catalunya que resideix en els partits judicials inclosos en cada grup, un 49% de la població femenina es troba en àrees classificades com a crítiques, gairebé un 25% en zones en situació qualificada de greu, mentre que la proporció en situació de deteriorament és al voltant d’un 9%, i gairebé un 17% en àrees en observació. És preocupant que tres de cada quatre dones catalanes de 15 o més anys, al voltant de 2,4 milions (un terç de la població total), resideixi en territoris classificats amb una situació de violència masclista greu o crítica, corresponents a 31 partits judicials situats al litoral, excepte tres casos.

Una classificació addicional encara més detallada combina la situació de violència masclista de cada partit judicial amb el valor dels factors de risc socioterritorial, menor o superior al valor mitjà a Catalunya, segons el factor. Permet segmentar amb molt detall la situació de la violència masclista (vegeu mapa de situació detallada del visor).

Així, els partits judicials de Reus, el Vendrell i Vilanova i la Geltrú presenten la situació C-4, que indica la presència dels quatre factors de risc socioterritorial identificats (alta proporció d’estrangers, baixa edat poblacional, alta taxa d’atur i baixa renda per llar). És la situació de prioritat d’intervenció màxima. Els partits judicials de Santa Coloma de Gramenet i Amposta presenten una situació C-3, i la situació de violència masclista de Barcelona és C-1. En situació G-4 es troben Blanes, en situació G-3 estan Tarragona i Figueres, i en C-1 La Seu d’Urgell. Berga és un partit judicial en observació i amb baixos valors dels factors de risc (D-0); és l’àrea menys prioritària.

El Baròmetre de la Violència Masclista de Catalunya 2019 expressa l’èxit de l’aplicació d’una perspectiva holística o sistèmica, ja que examina la violència masclista en un marc poblacional i en el seu context social, cultural i ambiental, com una realitat epidemiològica espacial. A més, no se centra en la víctima individualitzada, ni el fet individual dels homes com a agressors, ni en la forma en què es comet la violència masclista, sinó en un estudi empíric de la realitat i heterogeneïtat de la violència masclista com a manifestació d’un esdeveniment en poblacions d’un àmbit territorial determinat i la seva relació espacial amb els factors de risc contextuals associats. Finalment, s’aplica un enfocament criminològic de la prevalença de fet de violència de gènere denunciada com una conducta agressiva present de forma variable en la població de cada territori, i que ha de ser objecte de prevenció i intervenció per les institucions.

Els resultats del Baròmetre de la Violència Masclista de Catalunya 2019 i mapes associats expressen una realitat d’importància general per a la seguretat ciutadana i la prevenció d’aquesta violència. Són d’alt interès per a l’Institut Català de les Dones, la Generalitat de Catalunya, les entitats locals, els seus serveis socials, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. Els mapes faciliten la visualització i detecció de hot spots per a la intervenció.

Són útils per definir àrees prioritàries i protocols diferencials de prevenció, alerta o atenció primerenca en les àrees de major violència masclista i presència dels factors de risc. També per prioritzar àrees on reforçar des de l’educació en igualtat i la perspectiva de gènere fins a l’atenció a les víctimes.

La publicació dels resultats del Baròmetre a internet mitjançant un visor de mapes interactius és una mesura de visibilització, sensibilització i prevenció per conscienciar la societat catalana. És una de les mesures previstes en el Pacte d’Estat en matèria de Violència de Gènere, entre d’altres, per impulsar polítiques per a l’erradicació de la violència sobre la dona, la manifestació més extrema de la desigualtat de gènere.

La Fundación Matrix contribueix a una altra de les mesures d’aquest pacte. Desenvoluparà el Programa POLIGÉN, un servei de formació policial pràctica, transdisciplinari i actualitzat en prevenció de violència de gènere i intervenció per a totes les Forces i Cossos de Seguretat.

Javier Montalvo. Profesor d’Ecologia de la Universitat de Vigo i Director de la Fundación Matrix.

Julia F. Porritt. Criminòloga e Investigadora de la Fundación Matrix.

María Bravo Font. Periodista, Especialista en resolució de conflictes i teatre social. Delegada de la Fundación Matrix a Catalunya.

igualtat.catalunya@fundacionmatrix.es

Article divulgatiu de resultats del Programa ‘Baròmetre de la Violència Masclista de Catalunya: patrons geoespacials i models de predicció’, activitat de recerca aplicada subvencionada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, realitzada per la Fundación Matrix.