Fundación Matrix | Igualtat i prevenció de la violència masclista a Catalunya: les noies són ‘millors’

12 Mar Igualtat i prevenció de la violència masclista a Catalunya: les noies són ‘millors’

Publicado a las 12:29h en 0- Fundación por xRx 0 Comentarios

0 Me Gusta

TALLERS PREVENTIUS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Igualtat i prevenció de la violència masclista a Catalunya: les noies són ‘millors’

Prevenir la violència de gènere és més efectiu si es coneixen els seus condicionants i es desenvolupen accions educatives en les àrees prioritàries. Un estudi sobre la igualtat de gènere i una intervenció mitjançant tallers de teatre fòrum per a adolescents en una de les àrees amb una situació de violència masclista més preocupants de Catalunya revela interessants resultats. En aquest article, es revelen els resultats d’un estudi empíric que permeten afirmar amb objectivitat que les noies són ‘millors’ a l’hora d’entendre la complexitat de la violència de gènere i els recursos necessaris per a afrontar-la. Aquestes dades demostren la necessitat i eficàcia de les accions educatives desenvolupades per la Fundación Matrix gràcies a una subvenció de la Generalitat de Catalunya.

ONU Dones recomana per superar els estereotips de gènere recordar a les nenes que són forts, capaços i es mereixen el mateix respecte que els nens. Cal elogiar per la seva intel·ligència, fortalesa, capacitat de lideratge, que els seus pensaments i opinió importen, perquè han d’entendre que són molt més que la seva aparença física.

El girl power no és només un lema reeixit de les Spice Girls ni un simple eslògan en les samarretes de moda. És una tendència en expansió que encoratja i celebra l’empoderament, la independència, la confiança i la força de les dones més joves i el seu rebuig a l’opressió de gènere. La realitat indica que no falten raons per a reivindicar aquesta visió.

Moltes diferències biològiques entre sexes són òbvies i molt conegudes. Algunes són biològiques i innates, com les cromosòmiques i hormonals. Però unes altres són culturals, produïdes per l’educació, l’ambient social i les experiències que vivim. Per tant, resulten d’un aprenentatge diferent entre sexes.

El famós Informe PISA, en la seva edició de 2018, argumenta que les diferències entre sexes en el rendiment escolar poden en part estar relacionades amb diferències en com socialitzen, tant a casa com en el centre educatiu. Noies i nois tenen models de socialització diferents, que condicionen fins i tot les seves actituds i la seva vida personal. Segons l’Informe PISA, fins i tot el tipus d’activitats de l’alumnat en el seu temps lliure podria condicionar el seu aprenentatge.

Noies i nois tenen models de socialització diferents que condicionen fins i tot les seves actituds i la seva vida personal. Segons l’Informe PISA, fins i tot el tipus d’activitats de l’alumnat en el seu temps lliure podria condicionar el seu aprenentatge. Dos exemples il·lustren comportaments diferents en aquest sentit: les noies gaudeixen més amb la lectura que els nois, i fan servir els dispositius digitals preferentment per a activitats socials, xatejar o participar en xarxes socials, mentre que els nois els utilitzen més per a l’oci o llegir notícies.

Atès que els diferents models de socialització influeixen de manera clara en les actituds i comportaments adolescents, coincidim amb la comunitat d’experts en els beneficis a curt i mitjà termini de conscienciar a edats primerenques en matèria d’igualtat de gènere. I fer-ho mitjançant estratègies que els permetin un aprenentatge en comunitat que resulti significatiu. Per això, la Fundació Matrix, Recerca i desenvolupament Sostenible ha realitzat un estudi específic per a avaluar el grau de coneixement sobre igualtat i els condicionants de la violència de gènere en estudiants d’ESO i Batxillerat catalans.

També es van realitzar 10 tallers educatius per a adolescents per conscienciar i ensenyar pautes d’actuació davant de situacions de violència masclista.

Aquestes activitats sorgeixen del suport de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Es tracta d’una iniciativa de prevenció de la violència masclista d’èxit, que es desenvolupa, a més de a Catalunya, a Galícia i a la Comunitat Autònoma de Madrid, amb suport d’altres Administracions Públiques o patrocini. D’aquesta manera la Fundación Matrix contribueix a una de les mesures previstes en el Pacte d’Estat en matèria de Violència de Gènere per impulsar polítiques d’erradicació de la violència sobre la dona.

Al voltant de 600 alumnes i alumnes de cinc centres educatius, la majoria entre 14 i 17 anys, de diversos municipis de Camp de Tarragona (Reus, Valls, Salou, Els Pallaresos i La Selva de Camp) van participar en aquest estudi orientat a conèixer les seves opinions sobre la igualtat de gènere i avaluar l’impacte de tallers de prevenció de la violència de gènere. Aquests municipis formen part de partits judicials amb una situació crítica o greu, segons el Baròmetre de la Violència Masclista de Catalunya 2019 i amb unes taxes d’aquesta violència entre el 6‰ i el 9‰.

Per conèixer l’opinió de l’alumnat i avaluar l’efectivitat dels tallers es van realitzar enquestes abans i després dels mateixos. Els resultats indiquen que les noies són ‘millors’ que els nois en alguns atributs rellevants: destaquen en determinats coneixements, actituds, capacitats, comportaments i grau d’aprenentatge sobre la violència masclista. Aquests resultats no evidencien quina és la causa, biològica o sociocultural, simplement revelen tendències. Exposem a continuació de forma resumida 14 resultats d’una avaluació rigorosa que mostra, o qüestiona tòpics sobre diferències entre sexes.

1. Les noies coneixen millor la desigualtat de gènere existent a la nostra societat que els nois. Perceben menys seguretat al carrer, més bretxa salarial, un repartiment poc equilibrat de les tasques a la llar i cures familiars, i menys possibilitats d’accés a l’ocupació i ascens a la feina. Aquest coneixement de les noies és molt superior al dels nois, al voltant de 10-30 punts percentuals més. Només un 0,7% de l’alumnat femení considera que no hi ha desigualtat, davant d’un 9% dels nois.

No obstant això, persisteix una proporció de l’alumnat rellevant que no identifica la desigualtat existent en la nostra societat (entre el 20% i el 70% dels nois i entre el 10% i el 50% de les noies, aproximadament). La diferència entre sexes existeix a totes les edats. A mesura que augmenta l’edat dels nois disminueix la percepció de desigualtat en salaris, ascens a la feina o realització de tasques de la llar, el que passa en menor mesura o no succeeix en les noies.

2. Les noies tenen una major ruptura amb els estereotips de gènere que els nois. Els estereotips i rols de gènere són idees preconcebudes, adquirides des de la infància o conceptes presents en l’imaginari col·lectiu originats per construccions socials que classifiquen els atributs d’una persona segons el seu sexe. Així, el grau de ruptura amb els estereotips i rols de gènere segons el present estudi, és superior en les noies que en els nois. Les noies presenten una major ruptura amb els estereotips especialment amb els quatre següents: les noies tenen una major capacitat de cuidar, donar afecte i comprendre i els nois tenen una major capacitat de decisió, són menys afectuosos i són millors en l’esport; un noi és més atractiu si mostra seguretat, agressivitat, sociabilitat i valentia; els nois són més impulsius i menys sensibles que les noies, i una noia és més atractiva si mostra tendresa, empatia i té cura als altres. En general les diferències entre sexes no depenen de l’edat, encara que en alguns estereotips desapareixen als 17 o més anys.

@porquemesaledelmismisimo

3. Les noies i els nois segueixen els rols del model afectiu de l’amor romàntic. El comportament adolescent en les relacions afectiu-sexuals associat a l’ideal d’amor romàntic és tòxic per al desenvolupament de les relacions interpersonals. En aquest estudi es van exposar frases usades en les xarxes socials que representen tòpics o mites de l’amor romàntic. Els mites de la complementarietat (“no sé què seria de mi si et perdo”) i de l’omnipotència de l’amor (“quan l’amor no és bogeria no és amor”) són més freqüents en els nois que en les noies. No hi ha diferències entre sexes en els mites de l’amor com a possessió i exclusivitat ni en la justificació de la gelosia com a senyal d’amor. No obstant això, hi ha alguns mites més predominants en les noies que en els nois: el de totalització de l’amor o de l’entrega total, el mite de la normalització del conflicte i el mite de la mitja taronja, que són precisament tres rols adjudicats a les dones en el model d’amor romàntic. Es fa més present la prevalença més gran d’aquests tres mites en les noies de 16 anys o més que en els nois d’aquesta mateixa edat. La normalització de l’existència de gelosia en la parella, o complaure aquesta encara que no agradi fer-ho, són comportaments assumits pel 60% de l’alumnat, sense diferències rellevants entre sexes. Posar-se la roba que li agrada només a la parella i considerar que les amistats són menys importants amb nuvi/a, és compartit per al voltant del 45% de l’alumnat, sense diferències destacables entre sexes.

No obstant això, hi ha un comportament tòxic més normalitzat en les noies que en els nois, tot i que amb diferències petites, basat en el model d’amor romàntic. Així, les noies accepten en major mesura que els nois com una cosa normal mantenir constants discussions (cinc punts percentuals més que ells), o tenir accés a contrasenyes i mòbil de la parella (10 punts percentuals més que ells). L’edat pot ser rellevant en alguns casos. A una edat de 17 anys o més les noies normalitzen molt més que els nois el fet de posar-se la roba que li agrada a la seva parella (20 punts percentuals més que els nois), i mantenir constants discussions (15 punts percentuals més).

Aquesta naturalització de comportaments no saludables per a les relacions de parella, de vegades desigual entre sexes, pot estar relacionat amb com perceben els adolescents la violència de gènere o com reaccionen davant aquesta.

Figura 1. Vivències o percepcions en el seu entorn de diferents formes de violència masclista per l’alumnat participant en les enquestes prèvies als tallers.

4. Les noies han viscut en el seu entorn en alguns casos situacions de violència de gènere en una major proporció que els nois. No obstant això, la diferència és petita (Figura 1) i, en general, l’alumnat les ha viscut o percebut en una baixa proporció. Així, per exemple, les noies han viscut més situacions de violència psicològica (menysprear i denigrar, treure llibertat a la parella prohibint activitats, amenaces i insults) i violència física (colpejar o castigar físicament). Per a altres formes de violència masclista a penes hi ha diferències i, a més, són més desconegudes per l’alumnat. Amb l’edat, augmenta la proporció d’experiències de violència viscudes.

5. Les noies reconeixen millor la violència de gènere en les relacions de parella que els nois (Figura 2). L’alumnat reconeix sis formes de violència masclista en una alta proporció (entre el 85% i el 95%), però les noies amb una freqüència lleugerament més gran que ells (de 4 a 10 punts percentuals més). En general, no hi ha una variació rellevant amb l’edat però es detecta un canvi significatiu als 17 anys o més en les noies, que reconeixen lleugerament menys que els nois sis de les set formes de violència considerades.

Figura 2. Reconeixement de diferents formes de violència masclista per l’alumnat participant en les enquestes prèvies als tallers.

6. Les noies coneixen millor els riscos de violència masclista en les relacions de parella que els nois. L’alumnat desconeix les situacions de risc i només entre el 30% i el 50% identifica clarament que la nacionalitat, el caràcter rural o urbà, o la situació econòmica poden ser factors potencials que determinin la violència masclista en les relacions afectiu-sexuals. Altres factors considerats, com el nivell d’estudis o l’edat de risc, presenten percentatges entre el 15% i el 30%. Però les noies identifiquen amb una freqüència lleugerament més gran que els nois aquests riscos, i de forma més marcada als 17 anys i més. Només un 20% de l’alumnat femení desconeix aquests riscos, davant d’un 30% dels nois.

7. Les noies identifiquen millor la violència de gènere psicològica que els nois. L’alumnat majoritàriament identifica correctament els mecanismes de violència de gènere que es desenvolupen durant la representació de taller. Les noies reconeixen millor la violència psicològica que els nois amb independència de l’edat (elles un 99% enfront d’un 93% d’ells), la qual cosa és rellevant perquè es tracta d’una forma de violència més subtil. No obstant això, curiosament, les noies reconeixen menys la violència física que els nois (elles 17% enfront d’un 26% d’ells).

Amb l’edat, la violència física s’identifica en major mesura per l’alumnat, però als 17 o més anys aquesta identificació es redueix de forma brusca en elles. Per contra, a aquesta edat les noies reconeixen millor la violència psicològica que els nois (al voltant de 10 punts percentuals més).

8. Les noies comprenen millor que els nois els factors culturals que influeixen en la perpetuació de la violència masclista. La suposada superioritat de l’home sobre la dona es considera un factor influent pel 90% d’elles enfront del 71% d’ells. L’aprenentatge d’estereotips de sexe i la transmissió de rols diferenciats entre homes i dones es percep com a important en al voltant de 15 punts percentuals més en elles que en ells. Les diferències entre sexes, en general, són independents de l’edat. Únicament als 17 anys o més es redueix el reconeixement al voltant de 20 punts percentuals i, a més, desapareix aquesta diferència entre sexes en el cas de l’aprenentatge d’estereotips.

@porquemesaledelmismisimo

9. Les noies reconeixen igual o millor que els nois les formes de violència de gènere en les relacions de parella. En general, l’alumnat reconeix majoritàriament diferents manifestacions de la violència de gènere en alguna de les seves formes (psicològica, física i sexual). Entre el 90% i el 100% de l’alumnat identifica les formes violència psicològica (desqualificar/menysprear), sexual (obligar a pràctiques sexuals) i física (amenaçar, colpejar o similar). Entre el 70% i el 75% identifica la violència psicològica verbal, l’associada al control i la vigilància. La menys reconeguda com a violència de gènere és una de tipus psicològic, mostrar gelosia (entre el 40% i el 55%). Les noies reconeixen més que els nois les formes de violència de gènere relacionades amb tenir gelosia, la violència psicològica verbal, la privació de llibertat i el control de les relacions reals (entre 5 i 10 punts percentuals més que ells).

No hi ha, en general, diferències en el reconeixement dels diferents tipus de violència masclista segons l’edat. L’única excepció destacable és als 17 anys i més, grup d’edat en què la violència psicològica (control de relacions reals i xarxes socials i menysprear), sexual i física es reconeix encara menys en els nois i una mica més en les noies (concretament amb una diferència al voltant de 10 a 20 punts percentuals).

10. Les noies reconeixen millor que els nois les característiques de les relacions de parella saludables. L’alumnat després del taller atorga una alta valoració a la confiança, el respecte mutu, dir el que molesta o agrada sense fer mal a la parella, o la independència, entre d’altres. Les noies puntuen lleugerament més que els nois les nou característiques considerades.

11. Les noies reaccionen millor que els nois davant la violència de gènere. Després del taller, entre el 81% i el 96% de l’alumnat reacciona d’una manera apropiada davant la hipòtesi de presenciar una agressió a una noia, mostrant el seu suport, comentant la situació a un/a professional proper del centre educatiu, aconsellant que deixi la seva parella, o mostrant empatia sense jutjar, entre d’altres. Les noies presenten sempre més reacció que els nois en les opcions considerades en l’estudi (entre 6 i 11 punts percentuals més).

12. Les noies aprenen o identifiquen millor les formes de violència de gènere. L’impacte educatiu de l’taller de teatre fòrum sobre coneixements, actituds i comportaments tòxics en el desenvolupament de les relacions de parella (Figura 3) és coincident amb l’observat en un altre estudi a Galícia. S’aprecia un increment significatiu en l’alumnat que rebutja la gelosia, una actitud inadequada en una relació interpersonal i un dels factors de risc de violència de gènere present en aproximadament el 35% de l’alumnat abans de taller. Després del taller, el rebuig de la gelosia augmenta de forma notable, 51 i 38 punts percentuals en noies i nois, respectivament. El taller també produeix un augment discret però significatiu de la identificació de la violència física i psicològica en les relacions de parella, sent lleugerament major en les noies.

Figura 3. Canvis en el rebuig a la gelosia i en la identificació de la violència psicològica i física produïts en l’alumnat pel taller.

13. Les noies tenen més clar que la violència masclista és un problema social sobre el qual cal intervenir. Després del taller, l’alumnat opta majoritàriament per promoure la igualtat en tots els àmbits de la societat (80-94%), o educar i sensibilitzar sobre la igualtat de gènere (85-94%). Opcions també valorades amb una alta freqüència són endurir les penes als maltractadors (62-72%), educar el maltractador (70-75%) i fomentar la denúncia (68-72%). L’eficàcia del taller la demostra el fet que són minoritàries les opcions que consideren que la violència masclista és un problema privat que s’hauria de resoldre en l’àmbit de la parella (10-30%), o que no hi ha solucions concretes i és un problema inevitable (11-24%). En tots els casos, les noies que consideren la violència de gènere com un problema social sobre el qual cal actuar, trien aquesta opció entre quatre i vuit punts percentuals més que els nois.

14. Les noies valoren més l’aprenentatge del taller de prevenció de la violència masclista. El 65% dels nois i el 85% de les noies indiquen que ha estat útil per identificar pràctiques d’abús psicològic i violència física. El 60% dels nois i el 75% de les noies indiquen que han après eines amb les quals reaccionar davant d’una situació de violència de gènere. El 65% dels nois i el 75% de les noies valoren que ha estat útil per a identificar la manera en què certs factors socioculturals (rols, estereotips, diferències entre sexes) influeixen sobre la violència de gènere. El 47% dels nois i el 50% de les noies valoren la seva utilitat per al desenvolupament de relacions saludables.

Els resultats i les diferències detectades són coherents amb alguns estudis que expliquen que la manera de socialització de les noies des de la seva infància pot conferir actituds i aptituds inconscients que potser subjacents a la realitat estadística observada.

L’avaluació satisfactòria de l’alumnat és coherent amb l’alta valoració global del professorat dels centres on es van desenvolupar els tallers, coincident amb l’observada en un altre estudi independent. Entre el 90% i el 99% del professorat atorga una alta valoració a la rellevància pedagògica del foment de la igualtat, a la seva claredat d’exposició, a la importància d’aquest tipus de tallers, a la capacitat del taller per motivar l’alumnat, al domini tècnic de l’actriu i l’actor –organitzativa i d’execució–, així com a la rellevància d’incorporar al currículum educatiu propostes pedagògiques de foment de la igualtat de gènere i de prevenció de la violència masclista en l’adolescència. El 80% del professorat atorga alta valoració a la consecució dels objectius del taller i el 95% considera satisfactòria aquesta activitat.

El dèficit de coneixement de la desigualtat, les diferències entre sexes existents en la identificació de la violència de gènere, la influència de l’edat en el reconeixement, i, en síntesi, el positiu impacte del taller mereixen reflexió i atenció operativa. Els resultats són d’alt interès per a l’Institut Català de les Dones, la Generalitat de Catalunya (Departament d’Educació i Departament de Treball, Afers Socials i Famílies), i les entitats locals i centres educatius de Catalunya. Conscienciar la societat sobre la desigualtat i conèixer els condicionants de la violència masclista són mesures previstes en el Pacte d’Estat en matèria de Violència de Gènere per impulsar polítiques per a l’erradicació de la violència sobre la dona.

Maria Bravo Font. Periodista i especialista en teatre social. Delegada de la Fundación Matrix a Catalunya.

Dr. Enrique Ruiz Labrador. Geògraf. Expert en Anàlisi Espacial i Responsable de R+D Geoespacial de la Fundación Matrix.

Dr. Javier Montalvo. Professor d’Ecologia de la Universitat de Vigo i Director de la Fundación Matrix.

igualtat.catalunya@fundacionmatrix.es

Article divulgatiu de resultats del Programa ‘Tallers preventius de la violència masclista per a adolescents i joves’, activitat educativa subvencionada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, realitzada per la Fundación Matrix.